La veritat és a fora

LES BRIGADES ROGES I EL CAS ALDO MORO, 30 ANYS DESPRÉS

Umberto Eco / Filòsof i escriptor

En una web anomenada La storia nascosta (La història oculta), hi he trobat un breu debat sobre una presumpta declaració meva al diari espanyol El País: segons aquesta web, jo hauria afirmat que les Brigades Roges tenien raó quan defensaven la lluita contra les multinacionals, però van cometre l’error de creure en el terrorisme. De la qual cosa es dedueix, per tant, que penso que eren “uns companys que es van equivocar” i que comparteixo el punt de vista que “les idees eren acceptables, però no els mètodes”. L’article conclou: “Si, trenta anys després de l’assassinat de l’exprimer ministre Aldo Moro, aquesta és la contribució del pensament cultural italià, ens trobem davant d’una pel·lícula que ja hem vist. Per desgràcia.”

UN VISITANT ANÒNIM D’AQUEST WEB hi ha deixat escrit un comentari molt sensat: “Dubto que el professor Eco caigués en uns tòpics com aquests. A El pèndol de Foucault, hi trobem (entre moltes altres coses) una valoració del període en què van actuar les Brigades Roges i, per descomptat, no hi fa ni el més mínim elogi del terrorisme.

M’AGRADARIA SABER QUINES VAN SER les seves paraules exactes i no la versió del diari. És evident que el propietari de la web no ha llegit El pèndol de Foucault ni els articles que en aquella època vaig escriure a la premsa italiana sobre l’afer Moro. Hi té tot el dret (un dret que defensaré fins a la mort). Però sospito que ni tan sols ha llegit l’entrevista d’El País, sinó que ha preferit basar la seva opinió en articles breus publicats a Itàlia que recollien algunes de les meves observacions. Ha fet una deducció a partir d’unes premisses incompletes i fal·laces, i ha comès un error de lògica.

MALGRAT TOT, VULL RESPONDRE A ALLÒ que es diu a La storia nascosta per respecte a aquest lector anònim que sí que llegeix, i en benefici d’altres que, després de visitar aquesta web malintencionada, podrien caure (de bona fe) en un error. En aquesta entrevista vaig dir el mateix que vaig escriure fa trenta anys. Vaig comentar que la premsa italiana feia servir la paraula deliri per descriure alguns comunicats de les Brigades Roges en què es parlava de “l’Estat imperialista de les multinacionals”, mentre que aquesta era l’única idea no delirant de tot l’afer, expressada, però, d’una manera peculiar. Ni tan sols era una idea de les mateixes Brigades Roges, sinó que l’havien agafat de nombroses publicacions europees i nord-americanes, com ara la Monthly Review.

EN AQUELLA ÈPOCA, PARLAR D’UN ESTAT governat per les multinacionals equivalia a dir que, en gran part, la política mundial ja no depenia dels governs, sinó d’una xarxa transnacional de poders econòmics amb capacitat de prendre decisions sobre temes tan importants com la guerra i la pau. Aleshores el principal exemple d’això era el de les empreses petrolieres anomenades “les set germanes”, però avui dia la globalització vol dir que mengem un enciam cultivat a Burkina Faso, rentat i empaquetat a Hong Kong i enviat a Romania per distribuir-lo a França o Itàlia. És el govern de les multinacionals. Si aquest exemple us sembla banal, penseu en el cas d’Itàlia, on companyies aèries transnacionals estan influint en les decisions del govern sobre el futur d’Alitalia, la companyia nacional en crisi.

EL QUE TENIA DE DELIRANT el pensament de les Brigades Roges i altres grups terroristes semblants era les conclusions a què arribaven. En primer lloc, creien que per derrotar les multinacionals havien de promoure la revolució a Itàlia. En segon lloc, creien que, per fer pressió contra les multinacionals, havien de matar Moro i altres bones persones. I, finalment, pensaven que les seves accions conduirien a la revolta del proletariat. Aquestes idees eren una bogeria per tres motius. Primer: que en un país es fes una revolució no hauria amoïnat gens ni mica les multinacionals i, en qualsevol cas, la pressió internacional aviat hauria restablert l’ordre. Segon: un sol polític era totalment irrellevant dintre del joc global d’interessos. Tercer: els brigatisti haurien d’haver sabut que, per molt gent que matessin, el poble no reaccionaria fent la revolució.

QUI TREU CONCLUSIONS ERRÒNIES a partir d’una premissa correcta no és un company que s’equivoca. Si un dels meus companys d’escola hagués afirmat que el sol gira al voltant de la Terra o que dos i dos fan cinc, jo no hauria dit que era un company equivocat. L’hauria considerat un beneit. Fa poc, a Itàlia, hem tingut el cas de un terrorista contrari als immigrants -abans terrorista d’esquerres- que es dedicava a posar bombes a les mesquites. Això demostra que, igual que els terroristes que l’han precedit, no és precisament una llumenera. Així doncs, l’únic company (de qui, però?) equivocat és el senyor que administra aquesta web.

© 2008 Umberto Eco

(Distribuït per The New York Times Syndicate)

Traducció: Lídia Fernàndez Torrell

AVUI, 28 de setembre del 2008